1. |
Despertar
03:25
|
|||
Desperteu per mirar, el futur embogir
Em desperto al costat de gent que no hi veu.
Que el món va cap un lloc del que es difícil escapar
Només dormir o intentar despertar.
No em vull quedar
Assegut a la presó no rendeixo
No em vull adormir
En un llit que avui hem preparen
Digue’m quan penses
despertar!
Digue’m si m’escoltes...
Despertar!
Despertar!
Vaig despertar quan vaig veure que no anava per bon camí,
que seguia la pauta d’un altre perfil.
Que diu que tot va bé, que dorm davant la realitat
Només dormir o intentar despertar.
No em vull quedar...
Despertar!
Despertar!
Digue’m quan penses Desperta!
Digue’m si m’escoltes Desperta!
No em vull rendir! Despertar!
No vull dormir!
|
||||
2. |
La màscara
03:39
|
|||
El teu cap veuràs cremar
Després de sentir aquesta barbaritat
Fa un temps que ets un líder
Sense que molts sàpiguen la veritat.
Ja comença la teva realitat,
Inici d’una farsa que a grams regales
Sense que ningú es doni compte,
que a la humanitat menysprees.
Intentarem conquistar. El món, la veritat.
No creiem en aquest joc, el canvi ha arribat.
La mateixa merda, mateixos cabrons
La teva avarícia, la nostre por.
Destaparem els teus malsons
Quan ens haurem alliberat.
Les teves tropes has utilitzat
Contra el teu atac, tenim les paraules
Tu saps que volem / perdre-us de vista
d’una vegada per totes.
Intentarem conquistar. El món, la veritat.
No creiem en aquest joc, el canvi ha arribat.
El meu vot mai obtindràs, la teva destrucció serà un fracàs.
No es un repte, ni una estratègia. És l’ús de la raó.
Intentarem conquistar. El món, la veritat.
No creiem en aquest joc, el canvi ha arribat.
|
||||
3. |
Amargor
05:16
|
|||
Vaig entendre que un ajut em serviria
No vaig veure més enllà de la meva intuïció.
Presumptes fets a més de males intencions
Són els trets que avui envolten el meu món
Quan sento que el cos ja no em respon,
Una amargor surt del meu mon.
Tornaré a fer una altra partida
Fins a marxar d’aquesta vida.
Més d’una dosi em va portar a un llarg viatge.
Ningú escolto i el silenci em trenca.
Quan sento que el cos ja no em respon,
Una amargor surt del meu mon.
Tornaré a fer una altra partida
Fins a marxar d’aquesta vida.
No vaig controlar!
Més d’un hi pot acabar!
Contra la paret tota prohibició.
Control desbocat, falta d’educació.
Quan sento que el cos ja no em respon,
Una amargor surt del meu mon.
Tornaré a fer una altra partida
Fins a marxar d’aquesta vida.
|
||||
4. |
Llibertat
04:40
|
|||
Critico quan veig, si vols dedueixo, no aguanto la puta espiral
Em fot no poder tirar endavant, no m’amago surto al carrer.
Saps, pensa quin és el meu estat. El meu estat!!
Es el discurs del teu partit que vol mostrar que tot té un sentit
Em cabreja tot el que promets, per això ara surto al carrer
Saps, pensa i recorda quin és el meu estat. El meu estat!!
Una font que no poden destruir, la portes a dins del cor.
Has de saber que hi ha solució i sortirem de la foscor.
Deixa la por a la presó, els gossos han de fer el seu paper
La llibertat és a les nostres mans, ho sento quan surto al carrer
Saps, pensa i recorda quin es el meu estat. El meu estat!!
Una font que no poden destruir, la portes a dins del cor.
Has de saber que hi ha solució i sortirem de la foscor.
Una font que no poden destruir, aixecarem aquest món
I amb esforç sortirem d’aquest malson.
Una font... Una font que no poden destruir, la portes a dins...
Has de saber que hi ha... Hi ha solució i sortirem de la foscor...
Una font que no poden destruir, la portes a dins del cor.
Has de saber que hi ha solució i sortirem de la foscor.
Una font que no poden destruir, aixecarem aquest món
I amb esforç sortirem d’aquest malson.
|
||||
5. |
Eter
04:59
|
|||
Essència de vida, descobriment.
Un espai buit, un element.
El significat uneix al foc.
Simbologia del cos eteri.
El món no podria viure sense ell.
Matèria dispersa, canal de l’ànima
Energia transformada,
positiva o negativa deixant un rastre.
Misteri de la vida, presència no visible.
Aparició, desconeguda visualització.
Misteri de la vida, presència no visible.
Essencial per la vida, element Èter.
Totes les ments, inconscients
Amaguen veritats, convalescents
Un dia s’acaba, un que comença
Ensenya l’origen del naixement.
El món moriria sense la seva fe.
Matèria dispersa, canal de l’ànima
Energia transformada,
positiva o negativa deixant un rastre.
Misteri de la vida, presència no visible.
Aparició, desconeguda visualització.
Misteri de la vida, presència no visible.
Essencial per la vida, element Èter.
|
||||
6. |
Sang de l'orient
00:54
|
|||
7. |
Or negre
04:23
|
|||
Al pròxim Orient un plat ple de metralla
Grans governs on la veritat calla.
Tot per un recurs, pous de fortuna.
Anem veient com altres moren de gana.
Pobles destruïts, jerarquia obligada.
Morts! Guanyant riqueses.
Morts! (Morts) Invasió, Ocupació.
Or negre cap al primer món.
Assegurant comoditats.
Necessitem sang. Ocupació...
Sang de l’Orient. Uh!
Les petrolieres privilegiades
Corbs que roben l’or de les entranyes
Elits acomodades en limusines
Esquena de gegant amb les mans ben fines
Pobles destruïts, jerarquia obligada.
Morts! Guanyant riqueses.
Morts! (Morts) Invasió, Ocupació.
Or negre cap al primer món.
Assegurant comoditats.
Necessitem sang. Ocupació...
Sang de l’Orient. Uh!
Or negre!
|
||||
8. |
En un futur...
05:23
|
|||
T’escric a tu i a tota una descendència, no sé si existireu.
Però has de saber que el cel no era sempre fosc.
Dóna’m la culpa a mi i als altres inconscients, vàrem viure sense pensar.
Dóna’m la culpa a mi de que no puguis respirar, un aire ben pur
Ho varem aniquilar. Canviant el verd pel gris.
Jo sóc culpable de la destrucció
i dels segons que ara estàs vivint.
Dóna’m la culpa per no haver cregut
que mai podries haver nascut.
Avui t’he vist morir, la teva sang viatja per l’aigua perduda.
Intentant sobreviure en un món infinit.
Jo sóc culpable de la destrucció
i dels segons que ara estàs vivint.
Dóna’m la culpa per no haver cregut
que mai podries haver nascut.
No se si arribaràs a néixer... A néixer...
Hi ha sang al meu voltant, la sang d’un futur que potser no arribarà.
Voldria reaccionar, vull poder tornar al passat.
Jo sóc culpable de la destrucció
i dels segons que ara estàs vivint.
Dóna’m la culpa per no haver cregut
que mai podries haver nascut.
No se si arribaràs a néixer...
|
||||
9. |
Origen
05:19
|
|||
Sacrilegi endeutat,
per adopcions immorals
Buscaràs el teu passat
o una foto d’aquell fill robat.
Al univers de preguntes... (Sense resposta)
I l’únic fet són les mentides. (Sense resposta)
Controlaven tots els parts,
Van oblidar cors trencats,
Trobaràs un fosc comiat.
Brutal historia d’una atrocitat.
A l‘univers de preguntes... (Sense resposta)
I l’únic fet són les mentides. (Sense resposta)
El teu origen, es el que busques? (Sense resposta)
El teu honor sempre a les fosques. Qui té la paraula?
Sense resposta, sense resposta... (Bis)
Sóc un fill comprat, la mare no és la que estic adorant.
Un pare em diu que sóc adoptat, a mesura que cerco
descobreixo un horror en el passat, digues: Per què ho van fer?
Passat, Ocult. Per què? Per què?
Horror, Passat, Per què?
A l’univers de preguntes... (Sense resposta)
I l’únic fet són les mentides. (Sense resposta)
El teu origen, es el que busques? (Sense resposta)
El teu honor sempre a les fosques. Qui té la paraula?
|
||||
10. |
Ansietat
04:19
|
|||
Quan crec que la gent no em farà cas
Quan penso que tot té un final.
Dono voltes cap al fracàs.
Quan penso que tot té un final.
Por i depressió... (Por i depressió)
Ràbia i foscor! (Ràbia i foscor)
Vull poder cridar, ha d’explotar el cor,
Quan sento ansietat, vull arrencar el dolor
El sentiment de fred em va abrigar.
Entremig del soroll m’hi vaig trobar
Quan la por em va acariciar.
Entremig del soroll m’hi vaig trobar
Por i depressió... (Por i depressió)
Ràbia i foscor!
Vull poder cridar, ha d’explotar el cor,
Quan sento ansietat, vull arrencar el dolor
Vull alliberar de l’opressió
A la foscor plena de sons.
Eixamplar l’escletxa de claror.
Trencar la muralla que hi ha al fons.
|
||||
11. |
Nou Ordre
05:02
|
|||
Somnis que heu anat robant, oprimint-nos.
M’he sentit desgraciat no he deixat d’obeir.
Dignitat violada, terrorisme empresarial
Un feina mala pagada, viure per complir...
Somnis que heu anat robant, amenaçant-nos.
Ordre darrere un crit, emmudits com a esclaus. (Obligats a ser esclaus)
Entre cordes, ofegat i un contracte criminal
Però saps que algun dia / veurem com caus.
Mira el món, augmenta la malícia
Un nou ordre arribarà
El cor no aguanta més humiliació
Un nou ordre arribarà
Agafo el fusell! Paraules d’un sol tret!
Revolta general Disparo!
|
Éter Vilafranca Del Penedès, Spain
Eter és un grup de Rock/Metal de la zona del Penedès (Catalunya), amb un metal en català contundent i lletres reivindicatives. Format per David Ràfols a la veu i guitarra, Joan Andreu Sendra (Macià) a la Bateria, David Izquierdo al baix i Joan Mateu a la guitarra. ... more
Streaming and Download help
If you like Éter, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp